■ benaurat | benaurada

Partició sil·làbica: ben_au_rat
Etimologia: del cat. ant. benaüirat, comp. de ben i l’ant. aüir ‘averany’, ll. augurium, íd., d’on el sentit de ‘sotmès a bon auguri’ 1a font: s. XIII
    1. adjectiu Feliç.
    2. adjectiu i masculí i femení Sant. Els benaurats del cel.
  2. adjectiu Que inclou, que porta amb si felicitat. El benaurat repòs.