■ benaventurat
| | benaventurada

Partició sil·làbica: ben_a_ven_tu_rat
Etimologia: de benaventura
    1. adjectiu Benaurat, feliç.
    2. adjectiu i masculí i femení Benaurat, sant.
    3. adjectiu Títol que hom dona als sants. El benaventurat sant Joan Baptista.
  2. adjectiu irònicament Beneit, ximple.