■ bestiari

Partició sil·làbica: bes_ti_a_ri
Etimologia: de bèstia 1a font: s. XV
    masculí
  1. Conjunt de bèsties reals o fantàstiques.
  2. història En els circs romans, home que combatia contra bèsties salvatges.
  3. folklore Conjunt de figures d’animals reals o imaginaris que tenen una funció representativa, lúdica o protocol·lària dins del context de la festa.
  4. literatura
    1. A l’edat mitjana, tractat didàctic i moral on eren descrits els animals, reals o fantàstics, i era exposada la corresponent moralització de llurs trets i llurs costums.
    2. Gènere poètic aparegut modernament consistent en la tipificació de personatges humans a través de la descripció d’animals, amb intenció satírica o simplement descriptiva.