■ bifurcat
| | bifurcada

Etimologia: del ll. bifurcatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que presenta una bifurcació.
  2. En forma de forca de dues pues.
  3. heràldica
    1. Dit de la peça o la figura que té algunes extremitats o totes escindides en dos ramals, formant recta o corba.
    2. Dit de la cua d’un animal, generalment el lleó, dividida en dues borles en aspa.