■ bígam
| | bígama

Etimologia: del ll. bigămus, alteració de digamus per influx del prefix llatí bi-, del gr. dígamos, íd. 1a font: s. XV
    adjectiu i masculí i femení
  1. Unit matrimonialment a dues persones ensems.
  2. Casat amb un vidu o amb una vídua.
  3. dret canònic Que ha contret segones noces.
  4. dret penal i dret canònic Que ha contret un segon matrimoni no estant legalment dissolt el primer.