blanc1

Accessory
Etimologia: del germ. comú blank ‘brillant, blanc’ 1a font: s. XII
Body
    masculí
  1. Color blanc.
    1. Part blanca d’alguns objectes.
    2. blanc de l’ou Clara.
    3. blanc de l’ull Part que envolta la còrnia transparent.
    4. blanc de l’ungla Àrea blanca semicircular que hom té a la base de cada ungla.
    1. Punt o objecte al qual hom intenta d’adreçar un tir. Tirar al blanc.
    2. Part central d’un fitó, d’una rodella.
    3. fer blanc Encertar el blanc.
    1. Espai en blanc. Deixar un blanc per a escriure-hi el resultat més endavant.
    2. arts gràfiques Cadascun dels marges que volten la pàgina d’un llibre.
  2. alimentació, indústries alimentàries Embotit típic de la regió meridional del País Valencià, fet amb carn magra i greix de porc i després cuit.
  3. colorants
    1. Matèria colorant blanca. Blanc de zinc. Blanc d’Espanya.
    2. blanc de calç Beurada de calç apagada amb aigua, emprada per a emblanquinar parets, façanes, habitacions, etc.
    3. blanc de plom Cerussa.
  4. pintura
    1. En la tècnica de pintura a l’aquarel·la, àrea del suport no pintada intencionadament, que conserva la blancor original del paper.
    2. En els dibuixos monocroms, pinzellada o traç fets amb un pigment blanc que marca els punts o les zones de màxima lluminositat.



  5. Vegeu també:
    blanc2