■ blanquejar

Etimologia: de blanc
    verb
  1. intransitiu
    1. Mostrar alguna cosa la seva blancor. Tot just ha començat a nevar, però els camps ja blanquegen.
    2. Ésser més o menys blanc, tirar a blanc. Els cabells li blanquegen, però es tenyeix.
  2. transitiu Emblanquinar.
  3. transitiu
    1. Fer tornar blanc o més clar. Blanquejar la farina, el sucre. Blanquejar els teixits.
    2. adoberia Adobar pells.
    3. alimentació, indústries alimentàries Evitar l’enfosquiment (dels aliments).
    4. agricultura Lligar les fulles (dels enciams, les escaroles, etc.) o colgar les tiges (dels espàrrecs, etc.) perquè no agafin color.
  4. transitiu Convertir (el diner negre) en legal. Han comprat el pis per blanquejar uns ingressos sospitosos.