■ blanquet

Etimologia: de blanc 1a font: 1249
    masculí
  1. agricultura Raïm blanc i aspre.
  2. cosmètica Afait que empraven les dones per a accentuar la blancor de la pell, usualment fabricat a base de subnitrat de bismut.
  3. gastronomia
    1. Greix, part de la freixura dels bens, els moltons, les vedelles, els porcs, etc., que hom es menja fregit.
    2. Embotit elaborat amb freixura de porc o de vedella i pinyons.
  4. indústria de pintura i vernissos Blanc de plom, cerussa.
  5. Drap de llana de color blanquinós.