■ blet

Etimologia: del ll. blĭtum, íd. (v. bleda)
    masculí botànica
  1. Gènere de plantes herbàcies de la família de les quenopodiàcies (Chenopodium sp), de fulles enteres i de flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula, que comprèn el blet blanc (Ch. album), el blet de paret (Ch. murale) i el blet pudent (Ch. vulvaria).
  2. Amarant.
  3. blet de paret Morella roquera.