■ boixa

Partició sil·làbica: boi_xa
Etimologia: probablement ll. vg. bŭxĭda, variant del ll. pyxis, -ĭdis ‘capsa’, del gr. pyxís, -ídos 1a font: 1915, DAg.
    femení
  1. Tap de fusta, tros de bastó, feix d’argelaga, etc., amb què hom tapa el forat per on es buida un cup, un safareig, un bugader, etc.
  2. oficis manuals i tecnologia Peça cilíndrica, de secció de corona circular, generalment de ferro colat, disposada dins el botó d’una roda o una politja, a l’ull de la solera del molí, etc., per l’interior de la qual passa l’eix o l’arbre, el collferro, etc., respectivament.
  3. tecnologia Peça tubular roscada interiorment en sentit contrari a cada cap, emprada per a tesar o destesar dues barres roscades per mitjà d’un gir de la peça en un sentit o en l’altre.