■ boixet

Partició sil·làbica: boi_xet
Etimologia: de boix1
    masculí
  1. Pal petit tornejat de fusta de boix emprat per a fer puntes al coixí.
  2. oficis manuals Eina emprada pels dauradors i els retaulistes consistent en una vareta de fusta amb una punta afuada.
  3. indústria surera Tap de mides més petites que les que podia tenir i el carrac permetia, per manca d’habilitat de l’operari.
  4. ésser (o semblar) un boixet figuradament Ésser una persona molt prima.