■ bolina

Etimologia: del fr. bouline, i aquest, de l’angl. bowline, íd., format de bow ‘proa’ i line ‘corda’; variant: borina2 1a font: s. XIV
    femení marina, marítim
  1. Cap que serveix per a cobrar cap a proa la ralinga de caiguda de sobrevent de les veles quadrilàteres, quan hom navega cenyint, per tal que el vent incideixi en la vela i per a evitar que aquesta flamegi.
  2. Cadascun dels petits caps que formen l’aranya i són utilitzats per a sostenir els cois.
  3. Posició del vaixell respecte al vent en què aquell rep aquest en una direcció que forma un angle de sis quartes, o menys, amb la proa. Anar, navegar de bolina.