■ bonior

Partició sil·làbica: bo_ni_or
Etimologia: pròpiament s’hauria d’escriure bonió, der. de bonir, corresponent més aviat a un mot d’acció ll. en -itio, -ōnis, però el mot ha rebut l’influx del sufix -or de mots abstractes
    femení
  1. Remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones, etc.
  2. Borinor.