■ botavant

Etimologia: de botar1 i avant 1a font: 1399
    masculí
  1. Pal llarg ferrat per un cap, com l’usat pels raiers, els pescadors, etc., per a evitar l’abordatge.
  2. oficis manuals
    1. Eina de ferrer, emprada per a rebaixar les peülles de les cavalleries abans de ferrar-les, constituïda per una planxa de ferro disposada en forma de pala i proveïda de tall a l’extrem oposat al mànec.
    2. Eina d’escloper, consistent en un tallantet que serveix per a rebaixar la fusta de l’interior de l’esclop i fer-li la sola.
  3. enviar (o engegar, o fer anar) (algú) al botavant Treure-se’l del davant de mala manera.