■ botera

Etimologia: com altres variants dial. botàs, boteral, botanal, botern, resultat de la concurrència de botar i botir, amb els sentits de saltar i omplir-se 1a font: 1883
    femení
  1. Forat arran de terra en un mur, en una porta, etc.
  2. Marc o part sortint del conducte de sortida d’un recipient, especialment del que arrenca d’una bononera.
  3. transports Cadascuna de les peces de fusta que surten a la part inferior del bast, al davant i al darrere, i que serveixen per a subjectar-hi les cordes de fermar la càrrega.