■ brec2

Etimologia: de l’angl. break, mot d’origen obscur, probablement emparentat amb brake ‘brida d’un cavall’
    masculí
  1. automòbil, automobilisme Automòbil de turisme, anomenat també cotxe familiar, de quatre places o més en dues rengleres de seients, amb un espai a la part posterior per a transportar mercaderies o per a augmentar circumstancialment el nombre de places.
  2. transports
    1. Cotxe de luxe de quatre rodes, de buc allargat i obert, de pescant molt enlairat i de nou seients disposats transversalment en rengleres de tres, la posterior de les quals és situada en un nivell superior a les altres.
    2. per extensió Qualsevol carruatge allargat de quatre rodes destinat al transport d’un gran nombre de passatgers.



    3. Vegeu també:
    brec1