■ briol

Partició sil·làbica: bri_ol
Etimologia: del cast. briol, i aquest del fr. ant. braiuel, íd., diminutiu de braie ‘braga’ 1a font: 1868, DLCo.
masculí marina, marítim Cadascun dels caps que serveixen per a carregar una vela i aferrar-la després més fàcilment.