bruixa1

Accessory
Partició sil·làbica: brui_xa
Etimologia: d’origen incert, probablement preromà, potser der. de *vroiksa, del cèlt. vroikos ‘bruc’, pel fet d’aplegar-se les bruixes en ermots de brucs 1a font: s. XIII
Body
    femení
  1. esoterisme Dona que practica la bruixeria.
  2. per extensió
    1. Dona vella i lletja.
    2. Dona lletja i dolenta.
    3. Nom donat a certs ocells considerats de mal averany.
    4. Nom donat a algunes papallones nocturnes grosses de cos gruixut.
  3. cacera de bruixes història Caça de bruixes.
  4. fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans il·lícits per a obtenir alguna cosa.
  5. ficar-s’hi la bruixa Posar-se discòrdies entre algunes persones o esguerrar-se un assumpte que anava bé.



  6. Vegeu també:
    bruixa2