■ bruixot

Partició sil·làbica: brui_xot
Etimologia: de bruixa1 1a font: 1670, DTo.
    masculí
  1. esoterisme Home que practica la bruixeria. Sap més un bruixot que set bruixes.
  2. etnografia Home que en diverses societats tribals duu a terme les pràctiques màgiques i rituals i administra coneixements empírics diversos, especialment de medicina, i passa per dominar forces sobrenaturals que ell té la facultat de conjurar màgicament.