■ brunzir

Homòfon: bronzí
Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: 1696, DLac
verb intransitiu [o com servir: pr ind sing 2 brunzes] Produir un brunzit un cos que es mou ràpidament dins l’aire. Ens vam amagar en un portal, mentre sentíem com brunzien les pilotes de goma.