■ budleia

Partició sil·làbica: bud_le_ia
Etimologia: del ll. científic Buddleia, del nom del botànic angl. A. Buddle (s. XVIII)
femení botànica Arbust de la família de les budleiàcies (Buddleja davidii), de fulles oposades, lanceolades, i flors flairoses de corol·la violàcia, originària de la Xina i cultivada com a ornamental, naturalitzada a l’estatge montà i a les contrades mediterrànies plujoses.