■ bufament

Etimologia: de bufar 1a font: s. XV
    masculí
    1. Acció de bufar;
    2. l’efecte.
  2. Acció d’extingir l’arc en un interruptor automàtic, un disjuntor, etc.
  3. metal·lúrgia Injecció d’aire o d’aire enriquit en oxigen en el si de la massa d’un metall fos a afinar per oxidació.