■ calçat2
| | calçada

Etimologia: v. calçat1
    adjectiu
  1. Per oposició a descalç, dit dels religiosos dels ordes mendicants que restaren en l’antiga observança.
  2. heràldica Dit de l’escut dividit per dues diagonals que sortint dels angles del cap es troben a la meitat de la vora inferior de l’escut.
  3. ornitologia Dit de l’ocell que té les potes cobertes de plomes.
  4. zoologia Dit de l’animal que té la part inferior de les extremitats d’un color diferent del de la resta del cos.



    5. Vegeu també:
    calçat1