■ campaner1
| | campanera

Etimologia: de campana 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que fabrica campanes.
  2. masculí i femení Persona que té a càrrec seu de tocar les campanes d’una església, etc.
  3. adjectiu i masculí i femení figuradament Amic de fer campana.
  4. femení botànica
    1. Corretjola de serp.
    2. Nom de diverses espècies del gènere Convolvulus, com la campanera cabdellada (o llanuda) (C. lanuginosus) o la campanera valenciana (C. valentinus).



    5. Vegeu també:
    campaner2