■ cancelleria

Partició sil·làbica: can_ce_lle_ri_a
Etimologia: de canceller 1a font: s. XV
    femení
  1. Càrrec o ofici de canceller.
  2. història Oficina dirigida per un canceller, encarregada d’expedir o de copiar documents reials o de dignataris nobles o eclesiàstics.
  3. dret internacional Centre diplomàtic des d’on hom dirigeix la política exterior d’un estat.
  4. cancelleria apostòlica catolicisme Oficina o dicasteri de la cúria romana que s’encarrega de l’expedició de les lletres apostòliques i les butlles.