■ canvi

Etimologia: de canviar 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció de canviar;
    2. l’efecte.
    1. Bescanvi.
    2. economia Forma de distribució de les mercaderies dins la societat.
    3. economia Preu de cotització dels valors mercantils.
    4. economia Establiment on hom fixava les negociacions de canvi de valors.
    5. (o canvi monetari) economia Adquisició d’un signe monetari distint del que hom posseeix.
    6. lliure canvi economia Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació dels preus entre els béns i els factors de producció.
    7. taxa de canvi economia Preu d’una divisa estrangera en termes de la unitat monetària nacional.
    1. Allò que hom rep en canvi.
    2. especialment Diners que, pagat el preu de la cosa comprada, són retornats al comprador quan aquest ha lliurat una moneda, un bitllet, etc., d’un valor superior a aquest preu.
    3. Diners que hom descanvia. No tinc canvi de cinquanta euros.
    4. per extensió Conjunt de moneda fraccionària que hom destina al canvi.
    5. en (o a) canvi locució adverbial En compensació. Tu li has donat la pilota; i ell, què t’ha donat en canvi?
    6. en (o a canvi) de locució prepositiva En compensació de. Li han donat un cotxe nou a canvi de l’actual.
    7. tornar el canvi figuradament Tractar algú com ell tracta els altres.
    1. Modificació, evolució. Un canvi de caràcter.
    2. canvi de vida Climateri.
    3. fer el canvi (una noia) Tenir la primera menstruació.
  5. canvi de marxes automòbil, automobilisme Dispositiu constituït per dos eixos —un d’entrada (primari) i un de sortida (secundari)— connectats entre ells per un sistema que permet de variar la velocitat de l’un respecte a la de l’altre.
  6. canvi de via ferrocarrils Desviació.
  7. en canvi locució adverbial No així, sinó altrament, contràriament. La noia és molt treballadora; el seu germà, en canvi, és un gandul.
  8. canvi químic química Reacció química.