■ capitulació

Partició sil·làbica: ca_pi_tu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. td. capitulatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció de capitular.
    2. dret internacional Conveni militar que posa fi a la resistència d’una tropa assetjada en una plaça forta o voltada a camp obert.
    3. capitulació incondicional Capitulació en la qual les forces guanyadores es consideren lliures de qualsevol compromís de caire jurídic respecte als vençuts.
  2. història A la península Ibèrica, durant la conquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans.