■ capsa

Homòfon: capça
Compareu: l'acc. 1 amb caixa 1 i amb caixó
Etimologia: del ll. capsa, íd., forma culta 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Capsa de llumins. Capsa de píndoles. Capsa d’aquarel·les, de pintures.
    2. per extensió Contingut d’una capsa. Gastar tota una capsa de llumins. Prendre’s una capsa de pastilles.
    3. semblar (algú) que surti de la capsa Anar algú correctament vestit i endreçat.
  2. ceràmica Cilindre buit de terra cuita emprat com a sustentacle per a coure plats.
  3. capsa de música música Capsa que reprodueix peces musicals per un mecanisme interior.
  4. capses grosses botànica Corona de rei (Saxifraga longifolia).