■ caputxa

Etimologia: del b. ll. caputia, pl. de caputium), íd. 1a font: 1370
    femení
  1. indumentària
    1. Part d’un capot, d’un mantell, etc., destinada a cobrir el cap.
    2. Lligadura amb què les dones de muntanya es cobreixen el cap, consistent en un saquet obert per la part anterior i la inferior.
  2. arts gràfiques En l’argot dels impressors, accent circumflex.
  3. meteorologia Nuvolada en forma de còfia que a vegades se situa al cim de les muntanyes altes.