■ carassa

Etimologia: de cara1
    femení
  1. Cara grossa.
  2. antigament Carota, màscara.
  3. Cara grotesca.
  4. Ganyota.
  5. Gàrgola.
  6. Ninot de palla que hom posa al cim del paller per espantar els ocells.
  7. art
    1. Cara de pedra, de metall, etc., aplicada com a element decoratiu damunt portals, fonts, etc.
    2. Representació d’un cap de grans proporcions, normalment de moro, amb turbant i barba, col·locat a la part inferior dels orgues antics d’algunes esglésies, connectat amb un registre de l’orgue.