■ carlinga

Etimologia: del fr. carlingue, íd., i aquest de l’escandinau ant. kerling ‘dona’, per una metàfora d’ordre sexual
    femení
  1. marina, marítim Peça plana, de fusta, que, col·locada damunt els medissos, serveix de base a un pal d’una embarcació, que hi és emmetxat.
  2. aeronàutica cabina 1.