■ carreter
| | carretera

Etimologia: de carreta
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a les carretes o als carros.
    2. camí carreter Camí de carros.
  2. masculí i femení Persona que construeix carretes o carros.
  3. masculí i femení
    1. Persona que té per ofici menar carretes o carros.
    2. història Menestral que s’encarregava del transport amb carro o amb carreta.
    3. carreter de mar història Menestral que es dedicava al transport portuari.
    4. renegar com un carreter Blasfemar molt.
    5. suar com un carreter Suar molt.