■ catecumen
| | catecúmena

Etimologia: del ll. ecl. catechumĕnus, i aquest, del gr. katēkhoúmenos, part. passiu de katēkhéō ‘instruir oralment’ (v. catecisme) 1a font: 1653, DTo.
    masculí i femení
  1. Persona que hom instrueix en els rudiments, en els principis, d’una doctrina.
  2. especialment cristianisme Persona que es prepara per a rebre el baptisme, en el catecumenat.