■ causatiu
| | causativa

Partició sil·làbica: cau_sa_tiu
Etimologia: del ll. causativus, -a, -um, íd., der. de causa
    adjectiu
  1. Que obra com a causa o agent.
  2. lingüística Dit dels verbs o de les expressions que indiquen la causa d’altres accions, les quals també poden ésser expressades intransitivament.