■ censor | censora

Homòfon: sensor
Etimologia: del ll. censor, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.
  1. masculí història A l’antiga Roma, cadascun dels dos magistrats encarregats de fer el cens o registre dels ciutadans i de llurs béns.
  2. masculí i femení
    1. En una comunitat, una societat, etc., persona que té l’encàrrec de vetllar per la conducta dels altres, l’observança dels estatuts, etc.
    2. censor de comptes dret mercantil Accionista nomenat per la junta general d’una societat anònima per tal de sotmetre al seu criteri l’aprovació de la documentació i la comptabilitat presentada pels administradors de la companyia.
    3. censor jurat de comptes dret mercantil Professional amb estudis mercantils especialitzats que es dedica a l’anàlisi i a la certificació de balanços, de comptes i d’altres documents comptables.
  3. masculí i femení Persona que té l’encàrrec de llegir els escrits a publicar o publicats per jutjar si en pot ésser permesa la publicació o la divulgació.