■ cilindre

Etimologia: del ll. cylindrus, i aquest, del gr. kýlindros, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
    1. Cos sòlid de secció circular, que fa el mateix gruix en tota la llargada.
    2. geometria Cos geomètric que hom considera originat per la revolució completa d’un rectangle entorn d’un dels costats.
    1. tecnologia Element cilíndric que forma part de moltes màquines emprades en la indústria.
    2. arts gràfiques Peça cilíndrica que forma part de diverses màquines emprades en impressió.
    3. motors Peça metàl·lica amb un buit constructiu cilíndric dins el qual es mou un pistó.
    4. música Rodet de fusta o de metall, fornit generalment de puntes o de pues, que forma part del carilló, la capsa de música, la pianola, etc.
    5. indústria tèxtil Peça prismàtica dotada de moviment intermitent que en diverses màquines i mecanismes de la indústria tèxtil arrossega el dibuix i el fa voltar.
  3. alimentació, indústries alimentàries Subproducte de la molinada de l’arròs.
  4. cilindre central anatomia vegetal Part interior cilíndrica de la tija, constituïda pel cor i l’albeca.
  5. cilindre d’extrusió geomorfologia Forma volcànica constituïda per una gran massa cilíndrica de lava solidificada, típica dels volcans de tipus peleà.
  6. cilindre segell història Petit cilindre de pedra amb una perforació longitudinal i amb la superfície gravada amb motius ornamentals i inscripcions, que s’imprimia fent-lo rodar per la superfície de les tauletes d’argila encara tova.
  7. cilindre urinari patologia Formació allargada que apareix en el sediment urinari.