■ cim

Etimologia: de cima 1a font: s. XII
    masculí
    1. Punt més elevat d’una cosa. El cim d’un pujol. El cim d’una torre.
    2. usat absolutament Punt més elevat d’una muntanya.
    3. figuradament Arribar algú al cim de la glòria, del poder.
  2. heràldica Part superior del pavelló reial, d’un mont o de la punta d’un xebró.
  3. al cim de locució prepositiva Damunt. Deixa el llibre al cim de la taula.