■ cimal

Etimologia: de cim 1a font: 1827
    masculí
  1. Cim de muntanya.
  2. Part alta d’una panna (oposat a culassa).
  3. botànica
    1. Cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.
    2. Conjunt de les branques més altes d’un arbre o un arbust.