■ cingla

Homòfon: cingle
Etimologia: femení de cingle
    femení
  1. Cinta ampla de cordill, de cànem o d’altra matèria resistent, especialment l’emprada per a subjectar l’albarda, la sella, etc., per sota el ventre de l’animal.
  2. pesca Faixa d’espart, a la qual va fixada una corda curta de cànem amb un suro a l’extrem, que serveix per a estirar les xarxes i treure-les de la mar.