■ cinglar

Homòfon: singlar
Etimologia: de cingla 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Assegurar la sella o l’albarda amb la cingla. La mula va mal cinglada.
  2. transitiu Donar cops de cingla, de xurriaques, etc.
  3. transitiu marina, marítim Fer navegar un bot amb un sol rem col·locat a popa.
  4. intransitiu marina, marítim Engolfar-se.