■ clarejar

Etimologia: de clar 1a font: s. XIV
    verb intransitiu
  1. Tirar a clar, especialment fer-se de dia. S’han llevat quan tot just clarejava.
    1. Ésser lluminós. La lluna clareja.
    2. figuradament Quan somriu, la cara li clareja.
  3. Tenir un color poc pujat. Aquella roba era massa fosca, però aquesta clareja molt.
    1. Ésser clar, no espès. On l’alzinar clareja comença el camí. Un puré que clareja.
    2. Ésser poc compacte, translúcid. La faldilla et clareja, de tan vella. Les orelles li claregen, de prim que està.
  5. Ésser rar, escàs. Els idealistes purs més aviat claregen.