■ clau2

Partició sil·làbica: clau
Etimologia: del ll. clavis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení
    1. Peça de metall que, introduïda al forat del pany, és emprada per a obrir o tancar una porta, un armari, una caixa, etc.
    2. clau falsa Clau que serveix per a obrir o forçar un pany del qual hom no té la clau veritable.
    3. clau mestra Clau que obre un determinat nombre de panys d’un mateix tipus de mecanisme les claus dels quals no obren més que el seu pany.
    4. claus del cel (o de sant Pere) figuradament Claus simbòliques amb què ha d’ésser oberta la porta del Paradís als humans mitjançant el perdó dels pecats.
    5. claus d’una ciutat història Claus que servien per a obrir i tancar les portes d’una ciutat.
    6. donar la clau de la casa col·loquialment Donar permís a un fill, a un pupil, etc., per a sortir i entrar quan vulgui.
    7. poder de les claus cristianisme Símbol del poder del papa.
    8. presentar les claus de la ciutat història Lliurar les claus d’una ciutat a un vencedor en senyal de rendició.
    9. presentar les claus de la ciutat Oferir, en acte simbòlic, les claus d’una ciutat a un sobirà, a una personalitat, per fer-li honor.
  2. femení
    1. figuradament Allò que tanca, que dona o impedeix l’entrada, el domini, etc. Gibraltar és la clau de la Mediterrània. La clau d’una línia de defensa.
    2. clau d’una aixeta per analogia Part d’una aixeta que hom fa girar per obrir-la o tancar-la.
    3. construcció Dovella central d’un arc, la darrera que hom col·loca i que, una vegada posada, el tanca, li dona estabilitat i permet de treure la cintra sobre la qual havia estat muntat.
    4. construcció En una volta, pedra que, col·locada a la part central, serveix per a mantenir en equilibri les altres pedres.
    5. música Peça metàl·lica per mitjà de la qual hom pot tancar i obrir fàcilment els forats de molts instruments de vent (de fusta o de metall).
    6. clau de pas tecnologia En una conducció, vàlvula d’accionament manual que obre o tanca el pas d’un fluid.
  3. femení
    1. Allò que cal conèixer per a entendre una cosa, per a saber-ne la solució. La clau d’un sistema, d’un enigma.
    2. informàtica Cadena de caràcters que es fa servir per a identificar una dada elemental.
    3. escriure (o posar) en clau Transformar en grups de signes, de lletres o de xifres un text escrit en llenguatge clar, seguint les equivalències d’una clau.
  4. adjectiu invariable Essencial, de què tot depèn. Indústria clau. Mots clau. Peça clau.
  5. femení
    1. tipografia Cadascun dels signes ({ }) que serveixen per a incloure-hi conjunts, reunir diverses subdivisions d’una matèria o d’un concepte, diverses paraules o línies, etc.
    2. música Signe escrit al començament, i a vegades entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el grau i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
  6. femení
    1. Instrument de metall que té una mordassa o unes quantes aptes per a agafar fort una peça i fer-la rodar.
    2. música Clavilla dels instruments de corda.
    3. oficis manuals Eina de muntatge d’acer dur consistent en un mànec rígid acabat per un cap o per tots dos en una obertura de forma i de dimensions adequades als cargols o les femelles que hom vol collar o afluixar. Clau anglesa.
    4. clau d’un rellotge rellotgeria Clau que serveix per a donar-li corda i avançar-lo o retardar-lo.
  7. femení armament Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues.
  8. femení esports En la lluita clàssica i les seves derivacions modernes, acció ofensiva o de contraatac contra l’adversari, per tal d’aconseguir-ne la immobilització i el domini, anomenada també presa.
  9. femení marina, marítim
    1. Peça de ferro amb què hom subjecta el pal d’una embarcació menor al banc d’arborar o al senó de proa.
    2. clau de l’arboradura Nom que hom dona al bauprès, perquè s’hi fan fermes les eixàrcies més importants d’un veler.
    3. clau del bauprès Peça de fusta molt gruixuda, introduïda als espatllons i amb un buit al mig, on s’endinsa l’extrem inferior del bauprès, que serveix de lligam amb la proa.



    10. Vegeu també:
    clau1