■ coactiu
| | coactiva

Partició sil·làbica: co_ac_tiu
Etimologia: del ll. coactīvus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que constreny la voluntat d’algú a dir o a fer alguna cosa.
  2. gramàtica Dit dels verbs que expressen una acció que ha d’ésser feta amb esforç.