■ coercibilitat

Partició sil·làbica: co_er_ci_bi_li_tat
Etimologia: de coercible
    femení
  1. Qualitat de coercible.
  2. dret Atribut de la norma jurídica que atorga als òrgans jurisdiccionals de l’estat la possibilitat d’imposar-ne l’observança coactivament en el cas que aquella sigui desconeguda, o d’establir-ne la sanció corresponent en el cas que hagi estat violada.