■ cognició

Partició sil·làbica: cog_ni_ci_ó
Etimologia: del ll. cognitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
  1. filosofia
    1. Acció de conèixer 1;
    2. l’efecte.
  2. Facultat de conèixer.
  3. dret processal Coneixement judicial d’un assumpte, per a resoldre’l.
  4. judici (o procés) de cognició dret processal Tipus de procés civil equivalent a un d’intermedi entre el judici verbal i el de menor quantia.