■ colltòrcer

Etimologia: de coll1 i tòrcer 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb intransitiu i pronominal
  1. Tòrcer el coll.
  2. figuradament Defallir, morir-se.
  3. per analogia Tòrcer la tija una planta; neulir-se.