■ company
| | companya

Etimologia: del b. ll. companio, -ōnis ‘que comparteix el pa’, a partir del nominatiu, mentre que la variant companyó prové de l’acusatiu companionem 1a font: s. XIII
  1. masculí i femení
    1. Persona que n’acompanya una altra o està en la companyia d’una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat. Company de classe, de joc, de carrera, de viatge.
    2. Persona amb la qual algú fa vida de parella, especialment sense ésser-hi casat.
    3. per extensió El gos és el company de l’home. Un llibre ha estat el meu únic company.
    4. Col·lega, confrare. Companys de claustre, de treball.
    5. Un igual. S’ho partiren com a companys.
    6. anar de companys Anar en companyia.
    7. company de plet dret Persona que pledeja ensems amb una altra en la mateixa causa.
    8. trobar el seu company Descobrir (algú) en un altre els mateixos gusts, les mateixes inclinacions, que té ell.
  2. masculí antigament Soci d’una companyia mercantil.
  3. femení antigament Companyia.
  4. adjectiu geobotànica Dit dels tàxons i, en particular, de les espècies que són presents en una comunitat vegetal determinada, però que no manifesten cap predilecció per aquesta comunitat.