■ completiu
| | completiva

Partició sil·làbica: com_ple_tiu
Etimologia: del ll. completivus, -a, -um, íd. 1a font: 1480
    adjectiu
  1. Que completa.
  2. oració completiva gramàtica Oració subordinada que fa les funcions de complement i, per extensió, les d’un sintagma nominal. Ex.: Vull venir, vull que vinguis.