■ compromís

Etimologia: del ll. compromissum, íd. 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. dret processal civil
    1. Contracte especial formalitzat en escriptura pública segons el qual dues persones o més estipulen que una determinada controvèrsia existent entre elles sigui resolta per tercers, designats voluntàriament per aquelles, amb l’acord d’acatar-ne la decisió.
    2. Escriptura o acta en la qual consta el contracte esmentat.
    3. per extensió Resolució d’un litigi per arbitratge; transacció.
  2. dret Delegació que, a fi de proveir determinats càrrecs civils o eclesiàstics, fan els electors en un o més d’ells per tal que designin qui ha d’ésser nomenat.
  3. Obligació contreta per una promesa, una paraula donada, un benefici acceptat, etc. Avui no m’espereu perquè tinc un compromís. Cal un compromís social per a la conservació de la biodiversitat.
  4. Situació crítica. Ja veig que t’he posat en un compromís.
  5. persona de compromís Persona que pot comprometre o pot ésser compromesa si no és tractada com cal.