■ compulsa

Etimologia: del ll. compulsus, -a, -um, participi passat de compellĕre ‘empènyer; aplegar’ 1a font: 1450
    femení
    1. Acció de compulsar;
    2. l’efecte.
  2. dret Trasllat, fet judicialment, d’una acta autèntica, d’una escriptura, etc.